diumenge, 22 de novembre de 2009

Una Nova Vida

I un bon dia, la petita Sireneta va veure com el seu petit món canviava al ritme que marcava un rotulador indeleble. Sense crits, sense grans cerimónies, amb uns jocs innocents entre pare i filla, que canviaven el destí d'una princeseta de plàstic.




A la pregunta de qué ha passat? Un encongiment d'espatlles, doncs, ningú dels presents reconeixia qué hagués pogut passar,...

2 comentaris:

  1. Es la pubertad, ya le van saliendo los pelitos... o_Ô

    Ya decía yo que no era normal que las sirenas tuvieran COLA ;P

    ResponElimina
  2. jajajaja

    La cola, la de "estar en el agua" hace tiempo que la perdió XD

    ResponElimina