jueves, 30 de diciembre de 2010

No totes les fades són maques.


Amb aquest títol aquesta artista ens ensenya que no totes les fades són de rostre angelical, ales d'àngel, etc etc... vaja que no són bombonets de poca roba que molts ens ensenyenen il·lustracions i representacions.

Tot i aixì els resultats són espectaculars, i realment bonics. Us en poso alguns exemples, però no us perdeu la resta a la seva pàgina, val mooooolt la pena!


Una imatge realment tendre, oi?

lunes, 27 de diciembre de 2010

27 de Desembre del 2004

Va ser el dia en que la meva nena va néixer. Avui en fa sis anys!!! I per marcar que ja está començant la "segona mà" vaig pensar en regalar-li una cosa especial:


Unes arrecades noves, per demostrar que ja no necessita les de naixement. Totalment simbólic per nosaltres que real, però em va semblar escaient. Llástima de la foto que no ha sortit gairebé. Són com una floreta i una petita circonita en un lateral.

El seus tiets li han regalat, però una mega clínica veterinària dels Clics!!!


Que per descomptat està a la seva habitació per poder-hi jugar sense que el petit li destrossi.


Els altres tiets, han completat amb més ciclcs, però del mar, i un joc per fer collarets i braçalets, un altre joc de complements de princesa, i un trencaclosques.

Un gran dia per a ella, no hi ha dubte ;)

miércoles, 22 de diciembre de 2010

Nou sorteig!!!

Copio-pastejo el que hi ha en el blog Aguja y Ganchillo:


El sorteo será como los anteriores, ya sabéis:
1. Hacerse seguidora de mi blog
2. Llevar el sorteo al vuestro, si lo tenéis
3.
¡Que no, que no! Que, aunque ésto será bien recibido, la única condición es dejar el comentario en ESTA entrada y que la ganadora me envíe sus datos en la semana posterior al sorteo. De no ser así éste se repetirá.
Bueno sí, muy bien, pero ¿cuál es el regalo? Pues...




Una cestita de ganchillo (¿cómo no?), dos trocitos de tela de algodón estampada, cuatro madejas de mouliné DMC y una funda de móvil hecha con lana afieltrada que personalizaré con la inicial de la ganadora.
Y para que el regalo llegue a su destino y lo haga en un tiempo prudencial lo sortearé el 17 de enero. Dejaremos que todos los carteros del mundo repartan los regalos y felicitaciones, que el año pasado se me perdió un pedido en estas fechas.

Un millón de besos a todas y de nuevo muchas gracias a todas por estar ahí. 




Fet!!! ^_^

BONES FESTES!!!

Que les passeu en família i amb els que estimeu.

jueves, 16 de diciembre de 2010

Comença a veure's bé

Pujo l'avanç que he fet del medidor de follets que estic fent per a una amiga.



A poc a poc ja es va veient millor, i no tan pobre com al començament que semblava que no hi hagués manera de veure res.

Ja sé que la foto no és gaire bona, però les faig amb el móvil, que em va millor, i la llum és la que hi ha... en fi, doncs, això.

lunes, 13 de diciembre de 2010

He fet els deures!

Si fa un parell de setmanes vaig quadricular l'esquema en paper per poder trobar-me i cosir més bé, ara ho he fet a la mateixa tela. I és que ja m'hi havia perdut i perdia molt de temps buscant per on anava, i el temps no és que em sobri precisament.


I amb més detall s pot veure com el centre está en vermell i la resta amb un blau cel.



I ara toca posar-s'hi!

viernes, 10 de diciembre de 2010

Coixins acabats!



Noies! Aqui us deixo aquests dos coixins que he fet per a unes nenes, amigues de ma filla, i que els hi tenia moltes ganes de regalar, i a més per Nadal!!. La Fada de les Plomes i la Reina Sirena.

L'amigueta de ma filla, va veure la fada i se'n va enamorar i m'en va demanar una d'igual. i seguidament d'una en vaig fer l'altre, però es clar, no podia regalar a una germana un coixí i a l'altre no, per tant vaig escollir una sirena (per variar) per a que no es sentís malament la germaneta de l'amiga. I aquí els resultats!

He de reconéixer que només el punt de creu és meu. La transformació a coixí ha sigut per part de ma mare, que és un as amb l'agulla. Jo no m'hi atreveixo, la veritat.


La Fada de les Plomes

La Reina Sirena

He disfrutat moooolt amb aquestes dues Mirabilia.

Sorteig de Nadal a La Gata Artesana

Doncs, si, hi ha sorteig al blog de La Gata - Artesana de qsetes!



Aquí teniu les normes copiades i pegades seguidament:


Para poder participar solo teneis que ;

1.- Dejarme una opinion en este mensaje diciendome que quereis participar
2.- Publicar en vuestro blog que se hace este sorteo añadiendo la imagen del principio de esta entrada
3.- .....mmmmmm.....cantar un villancico! Jajajajjaja!! Es broma! Esto último no lo teneis que hacer (bueno, si os apetece, podeis hacerlo, jejeje)

Podeis apuntaros hasta el dia 15 de diciembre a las 11:59h de la noche

El sorteo se hará el dia 16 de diciembre

Vale, vale....todo muy bien, pero os estareis preguntando..." Y que caramba es lo que sorteas???????" Pues sorteo un kit para hacer corazones de patch.



A que mola? No se vale la excusa...."Es que Eva, yo no sé coser" porque no necesitas aguja e hilo para nada!!!!

El kit lleva el material para hacer 6 corazones y las instrucciones de como hacerlos. A mi me parece un bonito adorno, os animais?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ja he complert dues de tres condicions... la de cantar, m'en quedo al marge, si no hi haurà uns aiguats...XD

jueves, 9 de diciembre de 2010

Ja és a casa!

I és que aquest dilluns pasat, ja va venir el nostre Cagatió a casa!



Es podría dir que és una reliquia familiar, ja que el va fer el meu besavi per la meva padrina quan ella era xica. Així que té poc més de 80 anyets ni més ni menys! ^_^

I té forma d'elefant!
I heu vist que bé es conserva? Ha rebut capes de pintura, remodelacions d'orelles, i de potes... Ja sé que no és el tronc tradicional, però a casa meva sempre ha sigut aquest el bo i únic i original!

La trompa del davant es mou, i al darrera té una petita trampeta (vaja el cul se li obre) i hi cap una ampolla de cava a dins!!. No és genial?

Doncs, bé, la meva nena ja li ha començat a donar menjar, i es desespera perqué no menja gaire el pobret... viure els nadals amb canalla és genial.

lunes, 6 de diciembre de 2010

La primera Marató

Ahir mateix vaig acabar la labor que feia per la marató en el forum de punt de creu, i vaig acabar cinquena! El motiu era senzillet, i com havia de ser en aquestes dates: nadalenc.

Mireu:


No ha quedat gens malament. ^_^

jueves, 2 de diciembre de 2010

Una mare model

Via Facebook d'un amic, he vist aquesta história que realment m'ha agradat molt, i que m'agradaria compartir. Sincerament crec que moltes mares i sobretot molts pares n'haurien d'aprendre molt d'aquesta mare.

Copiopastejo:                                      MI HIJO ES GAY

“O no lo es, no me importa. Él sigue siendo mi hijo de 5 años y yo soy su madre”

Así empezaba el relato de una madre que tras el rechazo y la falta de comprensión de otras madres hacia su hijo por permitir disfrazarse en la fiesta de halloween del colegio de un personaje animado femenino.

Boo es un niño de tan solo 5 años y como cualquier otro niño se ilusiona en las fiestas de disfraces del colegio. Y este pasado halloween, Boo, que es un fanático de los dibujos animados, decidió disfrazarse de Daphne, una de las chicas del grupo de Scooby Doo, una de sus series de dibujos favoritos. La mamá de Boo, días previos al evento le volvió a preguntar que si estaba seguro de querer vestirse de Daphne ya que los niños tienen tendencia a cambiar de opiniones cada cinco minutos, pero Boo permanencia fiel a su propuesta y lo tenía muy claro, él quería ser como Daphne por un rato.

Cuando llegó el día, Boo salía de casa disfrazado de la joven y guapa de Scooby Doo pero una vez llegó al colegio, Boo se quedó mirando a los demás niños y no quería salir del coche. Tal vez sería por pensó que los demás niños se quedarían mirando de manera extraña su disfraz y luego empezarían a meterse con él, porque los que hemos sido niños sabemos cómo funciona a esta edad inocente nuestra manera de pensar y actuar. La sorpresa para Boo fue que ningún amigo de su escuela se paró a hacer algún tipo de desprecio hacia él ni a su traje.

Pero aquí es cuando la falta de comprensión aún teniendo un cargo sobre el papel que a veces queda demasiado grande a según qué personas, fue cuando Boo y su mamá se dirigía a la clase, hubieron un grupo de madres que no podían creer lo que sus ojos estaban viendo en ese momento, sus caras de incomodidad y extraño a la vez lo decían todo por sí solo. Boo era consciente de todas esas muecas de sorpresa que iban dedicadas a él y sabía perfectamente que era por la elección del traje de chica que lucía con toda su ilusión.

“Es un concepto ridículo. Si mi hijo es gay, está bien. No voy a amarlo menos por esto”

La mamá de Boo le preguntó a una de aquellas madres sorprendidas - “Que pasa, no ves bien?” a lo que esta le respondió -“Pero, ¿me puedes explicar, que es esto?” Y con todo su orgullo de madre le respondió tan sencillo como que era halloween, la época del año que pueden ser lo que desean y su hijo escogió ser Daphne. Mientras aquellas madres se quedaban en estado de shock y consternación, Boo jugaba con todos los demás niños sin ningún problema entre ellos.

Ellos no son perfectos, pero están aprendiendo a navegar en este grande y a veces cruel, mundo.

No me gusta que mi hijo tuviera que aprender esta lección de pie en frente de la mujer supuestamente cristiana. No me gustó que las mujeres tuvieran esos pensamientos, y peo
r todavía como lo decia en voz alta. No me gusta que el 'rosa' todavía se llama un color niña y se que mi bebé es muy valiente por querer y haber sido Daphne para Halloween.

Y todo lo que espero de mis hijos, y los suyos, y los de las madres en estado de shock, es que sean felices. Si un conjunto de medias de color púrpura brillante y un vestido de terciopelo es lo que hace feliz a mi bebé una noche, entonces que así sea. Si quiere llevar un bolso, o casarse con un hombre, o pintarse las uñas con su mejor amiga, lo aceptaré.

Mi trabajo como madre no es para reprimir a ese hombre que va a ser, le ayudaré a lo largo de su camino. La mía no es dictar l
o que es "normal" y lo que no, sino para ayudar a convertirse en una buena persona. Espero estar haciendo eso.

Y mi pequeño hombre trabajó ese traje como ningún otro. Él sacudió la peluca, y yo no querría de ninguna otra manera que sea otra persona.


Y lo que más sorprende de este mundo es ver como una madre puede poner en punto de mira la ilusión de un niño y sacar conclusiones inútiles cuando tienen hijos y no saben que camino escogerán cuando crezcan.

¿Quien dicta lo que está mal o lo que está bien? Creo que nadie tiene que meterse en la manera de educar los hijos de los demás. Adoro la valentía de Boo y la comprensión de esta madre por no interrumpir la felicidad y el crecimiento de su hijo, porque ante todo existe su felicidad y no hay nada mejor que ver una gran sonrisa dibujada en el rostro de cualquier niño.

 - - - - - - - - - - - - - - - -

Personalment opino com ella, i n'estic orgullosa de la seva actitut. Sobretot quan veig que el meu nen de ja 21 mesos intenta fer el mateix que la seva germana i es posa les pinces de cavell o les diademes i em ve tot orgullós dient-me "macu, macu!!!" mentre m'ensenya el que porta posat.

domingo, 28 de noviembre de 2010

Una nova promesa

Ahir dissabte vam anar a Lleida a veure el supermegabastidor que té la Cuchitri per treballar, i de pas fer anar la "sense ós" i riure una estoneta. I vaig quedar sorpresa, perqué a la mitja hora de conéixer la Cuchitri, la meva nena ja va començar a agafar l'agulla! Tan sols va ser dir que li agradava el que veia (perque té unes meravelles, tot s'ha de dir). I va ser regalar-li un minikit, i ensenyar-li una mica els primers passos, i llestos! (el que jo no aconseguia fer-li entendre!)


I mireu, mireu com a poc a poc ho va fent soleta!!!


El que no faci aquesta dona no ho fa ningú!

Gràcies nena!

lunes, 22 de noviembre de 2010

Quadricular i cosir!

Doncs si, la labor que estic fent ara mateix és força gran i l'esquema que tinc només tenia una pega: no tenía la quadrícula marcada. I amb tans punts que hi havia, era com un ball de bastons visuals. I avui, rotring 0,8 i regla en mà, l'he marcada jejejejjee

Ara la cosa canvia, i ja m'he posat a cosir amb més ganes ^_^

jueves, 18 de noviembre de 2010

Ordenant els fils

El dimarts, em van arribar els saparadors que vaig demanar a la Torneria Castells (a qui vaig comprar la calaixera al saló Creativa d'aquest any), i que molt amablement em van tallar a mida i em van enviar. Molt amables i a qui estic molt agraïda.



No vaig perdre el temps i en vaig posar a dos calaixos de manera que les bobines no es barregessin més del normal.


Ben maco, oi?

I mireu-les plenes, o gairebé plenes ^_^

I que consti que encara estic començant en això del punt de creu, que encara em falta mooooolt per omplir els calaixos jejeje

Perdó per les fotos tan fosques, no hi havia més llum a l'habitació.

lunes, 15 de noviembre de 2010

Nou raconet.

Com que ja era evident que el raconet del seu despatx ja em quedava petit, el meu marit es va proposar trobar-me un lloc on pogués estar-hi amb els meus estris (la cómoda de fils, la calaixera, la llum, etc). I mireu-ne el resultat, a la nostra habitació n'ha fet un raconet ben maco. ^_^

Tinc una predilecció per aquesta butaca, que tot i ser una mica, ejem... molt poc moderna, és molt cómoda! I me la va anar a buscar a l'altra casa només per mi!

 Una d'apropet...

I una altra foto una mica més lluny (no gaire, però)

Com es pot veure he tornat a fer servir el tambor de costura. El rectangular, que havia preparat m'ha portat més maldecaps que benefícis. Les manualitats no són el meu fort, ni de conya, i les barres que vaig tallar i arreglar ara són en un costat com podeu veure a les fotos. I em fa replantejar-me usar un bastidor rectangular en un futur, malgrat ja no sigui fet casolà.

D'altra banda per fi he acabat el punt de llibre, i ja el tinc enviat per a una bona amiga meva ^_^ Ha quedat preciós, tot i que la trassera li vaig demanar a ma mare que me la hi cosís... aixó de fer una cosa fina no li tinc tan agafat el punt XD

Empaquetat i tot, per que el viatge per correus no li faci mal ^_^

viernes, 12 de noviembre de 2010

Perfilant el "kit kat"

Anant acabant el Punt de Llibre que faig per poder treballar una mica el color, que tans tons grisos al final empatxen!

Està quedant una cucada ^_^

lunes, 8 de noviembre de 2010

La truita i els ous

Jo: -vaaaaaaaa, has de menjar la truita. És boooona.
Nena: - no m'agraaaadaaaa, joooooooo.
Jo: -va, que fa dies que no menjes ou, i et convé!
Nena: -Quèeeeee? Esta feta d'ou????


I aqui ja no vaig poder contenir el riure, i per descomptat la meva nena es va agafar una pilotera de tres pobles!

Qué dur-alegre és ser mare en algunes ocasions!

Petit "Kit Kat"



De les coses que vaig comprar a la fira (resm, una tela impresa de color rosa, la caixa per fils, i el punt de llibre), no m'he pogut estar de començar el punt de llibre, i així fer un "kit kat" de la labor gran que estic fent. ^_^

I qué maco que està quedant! I qui hauria dit que necessitaria una mica de color per variar!

domingo, 7 de noviembre de 2010

Adquisicións de Fira

Ahir vam anar a la Fira Creativa de Barcelona, (una mica més petita del que esperava que fos) que es feia a la Farga, i allí vaig veure un calaixer pels fils que no em vaig poder resistir i el vaig comprar. És preciós i a falta de millorar el lloc, o trobar una millor ubicació per tots els "estris" de cosir que tinc (i tindré), l'he posat a sobre la taula.


A sobre hi he posat el cosidor que em vaig guanyar en un concurs aquest setembre passat, també de la mateixa "casa"-fabricant. És preciós, oi? Ara només hi he de posar uns separadors per poder ordenar-hi bé tooooots els fils que tinc, tindré i he de tenir, jejejeje

També vaig comprar-me un punt de llibre per fer, i que són la meva debilitat tot s'ha de dir. I encara que estic en mig d'una labor i no sóc de les que comença dues o tres coses al mateix temps, he fet una mica de trampa i he caigut amb la temptació de començar-lo.


No cerc que em prengui molt de temps per fer-ño, la veritat. Però és taaaaan temptador! I a més, he de confessar que la meva incapacitat per poder tensar correctament la tela de la labor al bastidor (fet/arreglat/modificat per mi) no ajuda a que em centri millor a la labor que tinc entre mans.


I mira que n'he modificat el sentit en que enrotllava la tela, per si de cas ho feia malament, però no. Així que dec ser jo que no ho sé fer... I tornar a posar la tela al tambor, doncs em fa mandra perqué no hi cap tot i és molest haver de canviar cada dos per tres la tela de posició,... i a sobre, si no n'aprenc trobo innecessari planejar comprar un bastidor molt més bo, i més "professional"!!!

Quin dilema!

miércoles, 3 de noviembre de 2010

Compres!

Avui he passat per una tenda on fan liquidació, i m'he agafat uns quans esquemes de Mirabilia (que per cert, m'agraden força), a meitat de preu cada un!!



N'he agafat quatre, ni més ni menys!!! I és que valen la pena cadascún d'ells, oi? Ara només em falta on posar, i per a qui faig qué, jejeje.

Aques m'ha agradat especialment, la veritat.

Aquest li ha robat el cor a ma mare.

I aquest ja me l'ha demanat ma filla!

Aquest encara no té amo...

Malgrat tot, tots quatre m'agraden, si no no els hagués comprat. Quines ganes en tinc ja d'agafar l'agulla! Però encara tinc dos projectes més abans (sense comptar el que estic fent ara). a vegades penso que hauria de començar-ne més d'un alhora per donar-ne a l'abast, però llavors em sento culpable perqué no podria dedicar-li el temps, ni com hauria a cada labor!

sábado, 30 de octubre de 2010

Panellets!

Les mans de la meva mare fan meravelles!!! Mireu quins panellets més bons!

Són dels de "mà plena"!!


Ja acabats de fer feien salivera!


Sincerament, veient aquestes coses em vénen ganes d'aprendre a cuinar, llavors quan hi penso detingudament me n'adono que encara que aconseguís que s'hi assemblessin als de les fotos,... segur que no serien comestibles T_T

viernes, 29 de octubre de 2010

Manualitats

Com que no estava convençuda de com havia posat el bastidor ahir a la nit, he anat a comprar una tira de "roba", com el que porten les motxilles, i he arreglat el "tema".


Com es pot veure encara hi han restes de l'adhesiu que vaig fer servir (de manera imprudent, tot s'ha de dir) ahir a la nit, i que avui he tret.

El resultat de la manualitat ha sigut el següent:


A primera vista sembla tot correcte. Ara falta muntar-hi la tela, o més ben dit, embastar-la-hi i a veure com va la cosa!

Aficions...

Ara que tinc els nens a l'escola, i que els horaris de la nit ja estan més normalitzats (a falta del canvi d'horari d'aquestes époques que tan ens destoroten), a les nits dedico una mica de temps a una de les meves aficions: el Punt de Creu!!!

 Un coixí per la meva filla

Sobretot faig coses per regalar, per amigues de la meva filla, pel naixement d'algun nadó d'alguns amics, etc... És un temps molt agradable, perque no he de pensar en res més que en cosir i relaxar-me. tot s'ha de dir que si em treus del punt de creu, no sé més que cosir un botó!

Un medidor pel fill de la meva cosina.

Ara estic fent un coixí per a una amiga, i m'he trobat en que el bastidor (o tambor) de labors, m'era massa petit, i al ser rodó no s'adjustava gaire bé, així que he "reciclat" un bastidor rectangular que tenía. M'el vaig comprar però les barres horitzontals eren massa petites per les labors que acostumo a fer, així que vaig comprar una barra jo mateixa i m'en vaig tallar les mides que necessitava. Oli en un llum!


No ha quedat pas tan malament, oi? Ara em falta aclarir com col·locar millor la tela al bastidor, ja que hi he posar alguna cosa millor que un adhesiu a dues cares per tensar la tela, com ara hi ha; que tot i anar bé, no és ideal perqué no tensa gairebé la tela, vaja, no com jo voldria.

D'altra banda estic desitjant que arribi la fira Creativa de Barcelona, per poder trobar el  que busco, tan en organitzadors de les bobines de fils, com en bastidors, i sobretot per poder trobar resposta a algunes preguntes sobre labors que no sempre puc consultar a algú directament (al meu entorn no hi ha molta gent amb la mateixa afició, i que en sápiga tan com per resoldre-les).

En fi, ja aniré comentant aquestes coses a mesura que les vagi fent.

jueves, 2 de septiembre de 2010

Adaptació a la Llar d'infants, 1er dia

 Bolquers, tovalloletes, mocadors, tot preparat!

Avui ha sigut el primer dia de "presa de contacte", o més conegut com el "dia més esperat per als pares", a la llar d'infants on el petit, de ja 17 mesos i mig, anirà cada día. Tot un món nou per explorar.

La cosa ha anat molt millor del que em pensava, la veritat. Creia que el tindria en plan "bullyng", amb els altres pobres nens, però no ha sigut així afortunadament. Ha sigut entrar i "veure el paradís", ja que a primer cop d'ull tenia tot un munt de cotxes, motos, i demés trastos per pujar-hi per a ell tot sol (hem arrivat aviat).

Bossa amb la muda, i motxilla (si de vaqueta, a que és mona?)

Estava encantat, allò era (i és) el paradís per a ell. No m'ha fet cas en cap moment, bé potser només per saber que encara hi era per allà, però en general no m'ha fet falta anar-hi al darrera, allò era el seu "terreny". Ha trigat només 5 minuts a caure esgotat al posar-lo al seu bressol. Quina migdiada més maca que està fent!

Demà toca una altra vegada anar-hi unes quantes horetes, i dilluns ja s'hi quedarà matí i tarda. Per ara les prespectives són molt bones.

jueves, 12 de agosto de 2010

Els nens dormen en qualsevol lloc

I si no mireu i envejeu com dormen aquests angelets!!!

























Fan enveja, oi? Qué dolços que són quan dormen,... i qué salats quan estan desperts!!!