dimarts, 29 de desembre de 2009

La Paciéncia dels Animals

I es que el meu nen, ha descobert que hi ha coses peludes i tovetes que caminen per casa: els gats! I el més gran dels dos que tenim, el Paf, és un sant. I si no mireu com el petit agafa la cua del pobre animaló, i aquest ni si inmuta. Bé, si que ho fa, però per mossegar-nos a nosaltres si intentem posar-nos al mig! XD




 

 

De debó, aquest animal és un Sant!!! I és ja grandet, per qué uns 15-16 anys no els hi treu ningú ;)

diumenge, 27 de desembre de 2009

Els Pastorets

Ahir, dia de St. Esteve, vam anar a veure els pastorets que fan el grup de teatre del poble (dic poble, perque realment no entenc que li diguin ciutat, al ser tan petita, coses meves).

L'any passat van ser realment divertits, i la meva filla gran realment els esperava. O més ben dit, esperava l'àngel. Un àngel distret, que anava recitant el seu paper amb "xuletes" sota la faldilleta angelical. Oblidant-se de per on havia de sortit d'escena i de l'escena. Un àngel realment poc "professional" però molt servicial. Realment tot un cas, que va calar a molt nens, entre ells la meva nena de ja 5 anys.

Aquest any, l'escenari, la posada en escena, els diàlegs, tot eren molt millors. Ben cert, que el canvi era a millor,... i va arribar la prova de foc: l'entrada de l'àngel St. Miquel. A pas del ball de l'àliga de la ciutat, feia la seva entrada, acompanyat de tres angelets, deia el seu discurs, amb més o menys gràcia, i res més.

Tot un any esperant els pastorets, per tornar a riure i disfrutar d'aquell St. Miquel que només li faltava dir "Oh, Betty", amb to planyider com en "n'hi ha que neixen estrellats", i res. Uns pastorets millors, però la part cómica i més esperada per molts, abolida...

Al sortir del teatre, el silenci es va fer en la meva filla, i a l'arribar a casa, ja no va popder més, i sortint del cotxe va esclatar a plorar, descepcionada. Ella VOLIA el seu àngel pataner i maldestre. Volia riure amb ell, i disfrutar amb les seves ficades de pota mentre llegia "d'estranquis" les seves línies.



Poques vegades es tan senzill fer feliç a una nena, com fer-la plorar desconsoladament.

P.D. La imatge no és de la represnetació d'ahir. Que consti.

divendres, 18 de desembre de 2009

7ena Nit

Visca!

De les 8 del vespre a les 7 del matí! Visca!!!!

No sé que més explicar, la veritat, només que estic encantada! A més, ahir la migdiada va ser d'una hora i mitja! Tooot un récord digne de menció! ^_^


La cosa ja funciona!

dijous, 17 de desembre de 2009

6ena nit

Aquesta nit, ha sigut més o menys igual: s'ha adormit ràpidament, en 5 minuts, sense rondinar gaire. A les 12 de la nit, s'ha desvetllat, pero en 10 minuts a tornat a caure clavat al llit. A la matinada, a les 5 tres quarts del mateix, però a les 6.40 del matí ja ha dit prou de llit.

Per descomptat a mig matí se l'ha de posar a dormir, perquè no aguanta despert fins a la migdiada, i i molt menys pot menjar tranquil·lament el dinar.




Esperem que ara, a poc a poc la cosa continui regulant-se cada vegada més bé.

La Llengua també Dorm

Avui, parlant amb la meva filla gran sobre com pronunciar les grafies "r" i "d" correctament, m'ha contestat el següent:

Filla: Màma, saps per qué les confonc?

Servidora: Per què?

Filla: Perqué la llengua esta dormint, menys quan està a l'escola.



XD Una manera de justificar el confondre les lletres, com una altra ;)

dimecres, 16 de desembre de 2009

4rta i 5ena Nit

La 4rta nit es va desenvolupar sense problemes. en 5 minuts el petit gatejador es va quedar fregit, fins a les 7,30 del matí com és costum.


Ara bé, la 5éna nit, a les 5 del matí, s'ha despertat fent uns plors enoooormes! Le agafat, li he canviat els bolquers, i de nou al llit. 20 minuts després, ja estava en braços de Morfeu un altre cop. És una "recaiguda"? Qui sap. Espero que no. Tot i així, com que avui toca pediatre, serà millor comentar-ho ;)

dimarts, 15 de desembre de 2009

En Fumera

Ara arriben les festes, i els nens i nenes estan alterats: en Fumera, el "xivato" dels tres reis mags d'Orient, ronda per les contrades! I es clar, ara no poden fer les malifetes que solien fer durant l'any!

Però, vet-ho aquí que la meva nena, tota espavilada ella, m'engega el següent:

Filla (en plan secret): Màma! No li diguis a les nostres mares, que en Fumera, no existeix!!

Servidora: Amor... jo sóc màma, la teva mare.

Filla: ... (silenci sepulcral)

Filla: Però no li diguis a les altres!!!




No és una època de l'any molt tendra? ;)

Qui ho rebat?

Qué voleu que us digui...


M'hi he sentit identificada ;)


Gràcies Yogur, per la imatge.

dilluns, 14 de desembre de 2009

3era Nit


Després de 10 minuts de posar-lo a dormir, el petit ja descansava aferrat a la manteta. I bé, endevineu el qué? Només a rondinat a les 0.25 a.m. per tornar-se a adormir, sense intervenció de cap mena, ni tan sols de que entrés a consolar-lo a la seva cambra!! I fins a les 7.30 a.m. del matí!!!

Ja sé que només han sigut tres nits, que potser que "recaigui" però no he de patir si continuo fent-ho així la cosa va bé.

He dormit una nit sencera!!!!

Gràcies métode Estivill! ^__^

diumenge, 13 de desembre de 2009

2ona Nit

10 minuts!!!! De debó que només ha trigat això en caure profundament adormit, durant, ni més ni menys que 6 hores complertes!!! I després per falta de la manteta, s'ha desvetllat dos cops, però res important, ja que als 5 minuts, ja estava clapant, i fins a les 7,25 del matí.

Bé, sé que la migdiada havia sigut de només 30 minutets, i que això ha influit una mica, però qué voleu que us digui, descansar la columna durant gariebé 6 hores, es, es... aix la gloria!!!

I ara a per la tercera nit que ara comença!

dissabte, 12 de desembre de 2009

1era Nit

Ja ha passat la primera nit, i he de confessar que ha sigut molt més fácil del que em pensava. No us sorrpengueu, no he descansat gaire, però el resultat ha sigut força optimista. Us explico:

A les 20.00 poso a dormir al meu "petit monstre", i com era d'esperar els seus brams han sigut épics, i força conmovedors. Però després dels minuts recomenats, i de les vegades que han fet falta entrar a la cabra per fer acte de preséncia i així calmar al petit, a passat que als 3/4 d'hora de "métode" el petit s'ha quedat "fregit" durant 4 hores!!! I seguides!!! (i no, no ho dic en conya, que per a mi és tot un "logro").

Per descomptat, a les 4 hores s'ha desvetllat, i tornada a començar amb el "métode". A la mitja hora aproximadament, la son la tornat a véncer, i tres horetes més de descans, abans de tornar-se a desvetllar i començar la serenata de brams varis. I tornada a començar, i a la mitja hora Morfeu ha fet la seva feina, donant-e gairebé 4 horetes, fent que encarar el matí fos diferent.




Potser pensareu que m'he aicxecat les mateixes vegades que sempre. Si. Però aquest cop, ell ha hagut de cedir, sense que me'l posés a sobre per consolar-lo: la manteta i el peluix, el nom del qual és Titu, han fet la seva feina.

Per a la migdia da d'avui, he fet el mateix, i bé, ha dormit 30 minutets, cosa que he agraït. Però encara està lluny de l'horeta que caldria que fes. Tot arrivarà.

A poc a poc i amb bona lletra acabarem en que ell mateix s'adormirà i dormirà fins al dia següent.

divendres, 11 de desembre de 2009

Preparant la primera nit

Manteta de gasa d'alletament: 15€


Osset de peluix: 9,50€


La prespectiva de dormir tota la nit sencera: NO TÉ PREU!



Doncs si, ja ha passat el temps d'espera, I aquesta nit és la gran nit, i finalment m'he decidit a posar el petit de gairebé 9 mesos a la seva cambra. Ho tinc tot gairebé fet, només falta acabar-ho d'enllestir, i som-hi! Som el dia 0.

La veritat és que ja no puc més. Em vaig proposar donar el pit fins als nou mesos, a igual manera com vaig fer amb la nena gran, i ho he complert. I tant si he complert! Per això ara em toca pensar amb mi una mica, i posar les coses a lloc. Doncs, ara mateix no sóc persona i no arrivo enlloc, ni vaig enlloc de la manera com vaig: esgotada.

Crec que m'ho puc meréixer, no? En fi, ja aniré posant els meus avenços (o fracassos) amb el tema, doncs se'm presenta na nit que ni les grans batalles épiques poden igualar. Doncs, el meu nen és dels que posen en ridícul la mula més tossuda.

Signat: Una mare ja desesperada.

dijous, 10 de desembre de 2009

Missió: Dormir la nit sencera

Doncs si, finalment està decidit: demà serà el primer dia del nen a la seva propia habitació, i sense el pit com a somnífer. I com és presumible, serà una nit épica! Però ja no pot ser, necessito dormir la nit sencera, i ell, a punt de fer els 9 mesos, ja li toca poder dormir el que li toca.

Ahir em vaig comprar el llibre del Dr. Estivill, "nen, a dormir", i demà començaré. Ja aniré expicant les aventures i desventures de la propera setmana, ja que pel que sembla, si es fa bé, en una setmana com a molt estarà solucionat.

Per ara, el que he llegit (que és gairebé tot el llibre en una sola tarda) és com llegir el que li passa al meu bebé. Insomni, irratibilitat, dependéncia de la mare (és a dir, de mi), i es clar la cosa és més que esgotadora. Així que hem fet el pensament i demà ja dormirà a la seva cambra.

Demà és el dia 0!!!

Qué els angelets de la guarda ens cobreixin les espatlles!

dimarts, 1 de desembre de 2009

I perqué aquesta nit no ha sigut així de tranquil·leta?

Resposta: les dents, els mocs, i les babes. Cóctel letal per un bebé de 8 mesos i mig.

I cóctel letal pels pares adormits que a les 8 s'han llevat per anar a treballar religiosament. Esperem que millori la cosa aviat.

dijous, 26 de novembre de 2009

Des dels Barrots

Des dels "barrots" del bressol la vida es veu molt lenta. Si no, que li diguin al meu bebé, que amb 8 mesos ha descobert la llibertat del gateig, i del posar-se dret i caminar (no sol, encara, però aviat). En el moment que el seu cos agafi la vertical sense caure, haurem de córrer! Doncs, ja és un perill gatejant!!!


Les baranes del bressol, són per a ell, una presó insoportable.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Una Nit en Vetlla

Petites. Poques. Pero molestes. Realment les dents, en la seva primera sortida a la llum es fan notar de mala manera. I no a qualsevol hora, si no a la nit, en hores on fins i tot les estrelles pesen figues. Si no, no hi hauria la gràcia de fer-se patir, oi?



En total només tres horetes de descans entre plor i plor. I en total, només una dent visible, una altra apuntant la sortida i les demés intuïdes. Quñe lenta és a vegades la dentició, per qui ho pateix, i per qui ho ha de veure patir.

diumenge, 22 de novembre de 2009

Una Nova Vida

I un bon dia, la petita Sireneta va veure com el seu petit món canviava al ritme que marcava un rotulador indeleble. Sense crits, sense grans cerimónies, amb uns jocs innocents entre pare i filla, que canviaven el destí d'una princeseta de plàstic.




A la pregunta de qué ha passat? Un encongiment d'espatlles, doncs, ningú dels presents reconeixia qué hagués pogut passar,...

dissabte, 21 de novembre de 2009

Bones!

Molt Bones a tots i a totes.

He volgut traslladar el blog del LiveJournal que tenia, cap a Blogger, en primer lloc, perqué m'hi és molt més fàcil entendre-m'hi. Amb una "manasses" com jo, és un punt molt important a tenir en compte. I en segon lloc, perqué estic a punt de canviar d'ordinador, i com que, ejem, ja no recordo quina contrasenya vaig posar-hi, doncs, bé... que em serà realment impossible poder-ho fer servir a no ser que tornés a ferme un perfil. Així doncs, començar per començar, aquí em teniu.

Espero que el canvi us hagi agradat, i que aquí em pogueu visitar i llegir les reflexions més poc profundes que a vegades se m'acudeixen.

Salutacions! I passeu passeu que veureu lo piset ;)


Atentament, la vostra amiga Silvana