Doncs, aquí us deixo el meu avanç de la setmana passada, d'un dels Haeds que estic fent. Mireu vosaltres mateixes, de com estava:
Ja sabeu que la fotografia i jo no som gaire amics, i ho sento... en fi, i ara ho tinc així:
A poc a poc, i amb bona lletra, que es diu.
No he pogut fer més, volia allargar una mica la feina, però aquest diumenge, el meu padrí, el meu iaio, ens ha deixat. Realment he estat fins ben bé avui molt enfadada i molt crontrariada per tot, però en fi, tenía 90 anys, i havia viscut molt, i molt intensament (per dir-vos, que de jove es va allistar a la legió estrangera per culpa d'una dona, jejeje sort que el seu pare el va anar a treure d'allà a la setmana de ser-hi!).
Realment no puc més que recordar-lo amb un gran somriure, i fer-ne memória de totes les històries que ens deia, i ens feia viure. Per sort, a poc a poc, recupero els ànims, i m'ho estic prenent millor, però vaja, la vida és així, oi?
El padrí, aquest divendres, més eixerit que un pésol =)
L'home amb el cor més fort, i més gran que he conegut mai.