Carta als Reis d'Orient

Aqui podeu veure la feinada que va fer la meva filla de (ja podem dir gairebé) de 7 anys (els fa el 27). Va voler fer la carta pels Reis d'Orient del seu germà, d'ella i per als pares. Per a que tothom pugui tenir els seus regals! I volia que fos especial, així que amb cintes s'han adornat!

Maques, oi?

S'apropa Nadal

-Màma, quan falta?


-Doncs, mira, si el Nadal és el 25 i li sumes els 3 dies que falten de novembre, quan queda?


-Emm...28! Qué poc! Ara ja em puc portar bé!



Conversa d'aquest matí. I després diuen que el Nadal no porta miracles! XD

Vull un gosset!

Ja fa mesos, per no dir un any sencer, que la meva filla gran vol convéncer al seu pare per a tenir a més de la nostra gata, un gosset.

El seu pare li ha dit que si, però quan es porti bé (amb el que costa complir aquesta condició quan tens 6 anys!), i quan tornem a ser a casa nostra. I es clar, que llavors hauria de ser de raça molt petita, per tenir-lo a dins de casa,... I estem en els preliminars de la decisió, de si sí, o si no.

Doncs, bé, ella també ha posat una condició per tenir el gosset:

-Màma, vull que tingui la cua cap a baix (caiguda), perqué no ensenyi el cul!

Més clar l'aigua XD

Primera Labor de la meva Filla

Us vull presentar la primera labor de la meva filla de sis anyets. L'ha fet amb un mínim d'ajud (enfilar l'agulla i desfer el que no estava bé), però ella tota sola, ho ha fet!!

Té les seves personalitzacions, però està diví! Ella havia començat diverses labors, però aquesta l'ha agafat amb ganes i de cap a fi, l'ha feta! Com n'estic d'orgullosa!

Stilton, Geronimo Stilton

Aquest ratolí cap de la redaccio de l'Eco dels Roedors, és un geni! I no ho dic perqué m'hagi llegit cap dels seus llibres. I ara! Us explico de qué ve la història.

Resulta que per finals de desembre la meva nena gran fa anys, i es clar, no té el mateix sentit celebrar l'aniversari amb els pares, tiets i padrins, que amb els companys d'escola. Així, que com sempre a la setmana de tornar a classe, ella convida als amics a casa. I vet-ho aquí, que un d'ells li va regalar un exemplar del seu llibre preferit: "no volies Vacances, Stilton?".

Al començament, embriagada de regals, festa i amics, no li va fer gaire gràcia el llibre. Vaja, ni fu ni fa. Però aquest any, l'any de "primer de primària", a escola, cada setmana han de llegir un llibre dels de vaixell de vapor de color blanc. Res complicat, però que els ajuda a agafar el ritme de la paraula escrita. Doncs, bé, com tots nosaltres sabem, no és el mateix llegir una cosa imposada que una cosa per gust, i va començar a intercal·lar la lectura d'escola amb aquell llibre tan estrany del ratolí Stilton.

I cada vegada en llegia més, i més, fins al punt que ho feia al cotxe, esperant que obrissin les portes de l'escola, en qualsevol descans de qualsevol cosa, etc... Fins, al punt de dir-nos: quan acabi aquest llibre en voldré un altre, però més llarg perqué no s'acabi tan depressa, eh!


I avui tota contenta, ha acabat el llibre, i ha anat tooooota il·lusionada a la llibreria a pel llibre gros d'en Geronimo Stilton. L'ha volgut agafar en castellà ella mateixa! I el següent diu que serà en català per anar aprenent.

Estic contenta, orgullosa, i moltes coses més. I les que sou mares ho sabreu entendre, doncs quan veieu com es fan grans, i com es van il·lusionant per coses que molts diuen dificil, es molt grat de veure. I mira que encara hi ha, digue'm-ne ignorants, que diuen que això no són llibres, doncs hi ha massa dibuix, massa lletra gran i rara etc etc, és que no han agafat mai un llibre, ni han gaudit de llegir fantasia. O com a mínim, ho han oblidat molt depressa.

Estic segura que el Geronimo Stilton és el que va ser fa uns deu anys, el Harry Potter per a molts nens i nenes.

Com a mare recomano, no forçar, perque les coses no surten com volen si es fan d'aquesta manera, però si regalar o ajudar a escollir agafar un llibre d'aquest ratolí.

Una mica de tot al pot

I és per no dir miscel·lània, que està molt vist i s'ha de ser moderna (¬_¬u).

La veritat és que aquests dies han passat vaires coses, com que a la meva nena ja li ha caigut la tercera dent!!! Diumenge va ser el gran dia, i va estar la resta del dia esperant que arribés la nit per poder-la posar sota el coixí!

I al dia següent es va llevar, i ni se n'enrecordava que havia de mirar sota del coixí per veure qué li havia portat el Rantoncito Pérez! XD Se li va haver de recordar!

Pero no va ser un día poc productiu per a ella. Resulta que això de tenir un germanet més petit no li va, però gens, gens, però gens, i sempre em diu que no vol un germanet com ell (pobret). Així que li vaig dir:


Mare- Però qué faries si ara tinguéssis un altre germanet? També diries que no el vols?
Filla- Segur que si que el voldria, mentre no sigui ell (...) però si és una germaneta millor! Li ensenyaria coses, i li llegiria contes! I mira, com que ell és el primer (el germanet que ja té) també li'n llegiria.


No sé si riure o plorar. La veritat és que ho deia tota convençuda, llàstima que ni el seu pare ni jo estiguem per la labor de veure si li cauria més bé una germaneta XD

Caniant de tema, em fa gràcia poder ensenyar com he arribat a doblegar una de les agulles mentre acabava el 5é objectiu del Ackworth School.

Encara no sé com no em vaig fer mal XD

D'estrena!

 La foto sembla que tingui la mà unflada, però és pur miratge, tan sols està rosadeta XD

Doncs, si! mireu qué maca la meva canellera nova! I és que tan d'ordinador, tan de cosir, tan d'amanyagar al petit dimoniet de casa, em passa factura de tant en tant, i cal cuidar-se encara que sigui una miqueta!

I és que també em fa ilu poder estrenar coses i ensenyar-les, que com diu la meva nena:

-és que a mi m'agrada molt tenir coses noves!

Tot i que quan m'ho va dir, intentava convéncer-me de que li comprés noves Barbies ¬¬u El seu argument era el següent:

-Màma, saps perqué m'agraden les Barbies? No és perquè tingui coses roses, no. És perqué té coses ES-PEC-TA-CU-LARS! De debó, máma!

Un bon argument, oi? I si, va dir la paraula "espectacular" remarcant-la ben remarcada!

El que més li agrada

Filla: Màma, saps qué li agrada més fer sense tu al pàpa?
Mare: el qué?
Filla: Estar amb mi!

Això em va dir ahir la meva nena! I ben orgullosa que ho deia. Fins i tot em va dir, que a ella li agradava estar amb mi a igual que amb el seu pare. Si és que la sinceritat en els nens és sorprenent! Em cau la baba, ho he de reconéixer.

Una nova promesa

Ahir dissabte vam anar a Lleida a veure el supermegabastidor que té la Cuchitri per treballar, i de pas fer anar la "sense ós" i riure una estoneta. I vaig quedar sorpresa, perqué a la mitja hora de conéixer la Cuchitri, la meva nena ja va començar a agafar l'agulla! Tan sols va ser dir que li agradava el que veia (perque té unes meravelles, tot s'ha de dir). I va ser regalar-li un minikit, i ensenyar-li una mica els primers passos, i llestos! (el que jo no aconseguia fer-li entendre!)

I mireu, mireu com a poc a poc ho va fent soleta!!!

El que no faci aquesta dona no ho fa ningú!

Gràcies nena!

La truita i els ous

Jo: -vaaaaaaaa, has de menjar la truita. És boooona.
Nena: - no m'agraaaadaaaa, joooooooo.
Jo: -va, que fa dies que no menjes ou, i et convé!
Nena: -Quèeeeee? Esta feta d'ou????


I aqui ja no vaig poder contenir el riure, i per descomptat la meva nena es va agafar una pilotera de tres pobles!

Qué dur-alegre és ser mare en algunes ocasions!

Quan no volen anar a escola.

Avui la meva nena, no volia anar a la seva classe de natació amb l'escola. Que no, que no, i que no hi volia anar. Al final recordant una de les "frases de niños", d'aquell programa l'Hormiguero, en que un nen preguntava a la seva mare si a l'escola hi estava apuntat amb boli o en llàpis, per esborrar-se'n, i es clar si estava en boli no podia deixar d'anar a escola, li he dit a la meva filla que:

 "No hi pots deixar d'anar, que hi estas apuntada amb boli"

I sabeu qué? Ha funcionat!!! S'ha queixat de que no li hagués preguntat abans si l'havia d'apuntar amb boli o no a les classes de natació, aixó si, però es clar, el boli no es pot rebatre: és permanent!!

La Frase del dia

"Mira, les persones diferents són diferents, eh?"

Ens Fem Grans

"Màma, ja no sóc amiga de XXXX... és que hem canviat, i no sé quan ha passat."

5 anys, i ja parla com una iaia! XD

Ketxup.

Ahir mentre miravem la tele a l'hora de sopar, vam veure unes imatges d'una peli una mica violenta. I es clar, al no poder evitar que la meva nena de 5 anys les veies, li vaig dir:

Jo: -Ja saps que això és mentida, veritat? És una pel·lícula.
Filla: -Síiiii, ja ho séeee que no es veritat i que tenen ketxup.

I és que relaciona la sang vista a la televisió amb el ketxup XD Quines coses... ¬¬

Gastar no és Omplir.

-Màma màma màma màma màma màma màma màma màma màma màma... (fins l'infinit)

-Amor, para ja que em gastaràs el nom!

-Que noooo màma, no te'l gasto, te l'omplo!

Més clar impossible, oi?

3 dies malament i la resta bé.

Així em deia fa poc la meva filla de ja 5 anys que es portaría. Doncs, precisament en aquell moment estava en el "tercer dia" de portar-se malament, però que ja havia acabat. Que "no passa res", que uns dies tocava d'una manera o d'una altra. Tan senzill i tan fácil.

A vegades penso com és que perdem tan depresa aquesta "agilitat mental" per poder amotllar la realitat (la crua realitat) a una senzillesa tan aclaparadora. Per qué ho compliquem tant?

Propósit d'aquest any: He d'aprendre a pensar com la meva filla de 5 anys!

La Llengua també Dorm

Avui, parlant amb la meva filla gran sobre com pronunciar les grafies "r" i "d" correctament, m'ha contestat el següent:

Filla: Màma, saps per qué les confonc?

Servidora: Per què?

Filla: Perqué la llengua esta dormint, menys quan està a l'escola.

XD Una manera de justificar el confondre les lletres, com una altra ;)

En Fumera

Ara arriben les festes, i els nens i nenes estan alterats: en Fumera, el "xivato" dels tres reis mags d'Orient, ronda per les contrades! I es clar, ara no poden fer les malifetes que solien fer durant l'any!

Però, vet-ho aquí que la meva nena, tota espavilada ella, m'engega el següent:

Filla (en plan secret): Màma! No li diguis a les nostres mares, que en Fumera, no existeix!!

Servidora: Amor... jo sóc màma, la teva mare.

Filla: ... (silenci sepulcral)

Filla: Però no li diguis a les altres!!!




No és una època de l'any molt tendra? ;)