que si ara corro, que si ara esquivo les cantonades de les parets, o els "cantos" de les taules a l'últim instant, que si ara escalem cap a la taula de la cuina, o una estantería, mossegant la cua de la gata o amanyagant-la fins deixar-la sense péls, o desdescobrim que tirant objectes de fusta al terra (o al cap de la germana gran) fan sorolls interessants,... tot en uns intstants, de manera interrompuda (o gairebé).
I això des que va aprendre a caminar tot solet des dels 13 mesos, semse comptar que ja gatejava perfectament al mig any... i malgrat tot l'estrés, tots els ensurts, quan arribo a casa després de treballar, em ve a rebre amb una gran alegría que no pot parar de riure, i se'm tira al coll amb un "màma!" que se'm defà l'ànima.
Ser mare és tot un món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario