Hi ha dies de tot

I avui toca sentir-me una mica fora de lloc. Tinc tantes ganes de fer coses, que em sento saturada per aquesta mateixa sensació, i els nens, volen i necessiten a més atencions. La feina no s'acaba a l'oficina. Els meus projectes personals de costura i manualitats se m'acumulen i acumulen,...i jo al mig intentant fer equilibris amb els horaris de tothom per contentar i que ningú es quedi penjat, i perpoder arribar a tot,... i sento que no hi arribo.

A sobre no estic cómode a casa. No és casa meva. Tot i que no tinc incomoditats,tot són sensacions, i el fet de saber-me a casa de ma mare, em fa estar fora de la meva peixera. I que aquest estiu hagués estat tan productiva i animada de fer coses encara ho fa pitjor. I em crea inseguretat,... si noies, malgrat començo amb una idea "genial" a fer, quan la tinc mig enllestida, no la "remato", si no que la deixo damunt la taula (que per cert, ja està col·lapsada de paperassa i demés utensilis de tota mena, i de les joguines dels nens). I és que em ve la sensació o més ben dit, aquella veueta a cau d'orella que em diu: "per a qué? si em quedarà malament i faré malbé, la pega/material/etc,..."

Però jo, malgrat tot persevero en la meva mania de fer coses, i per poc que sigui continuo fent alguna coseta. Tinc a mig fer encara la mare de déu i el st josep amb el burret, però els ratolinets només em queda un per fer-ne un trio, i posar-me a avançar sal's (o aquesta és la intenció).

 Encara falta acabar de perfilar, però ja es veu com va quedant.

És força bonic,oi? Crec que hi ha moltes probabilitats que els enmarqui tots tres junts, i els pengi per Nadal vora l'arbre. Però encara no en tinc ni idea de com ho faré.