dimarts, 11 d’octubre de 2011

Hi ha dies de tot

I avui toca sentir-me una mica fora de lloc. Tinc tantes ganes de fer coses, que em sento saturada per aquesta mateixa sensació, i els nens, volen i necessiten a més atencions. La feina no s'acaba a l'oficina. Els meus projectes personals de costura i manualitats se m'acumulen i acumulen,...i jo al mig intentant fer equilibris amb els horaris de tothom per contentar i que ningú es quedi penjat, i perpoder arribar a tot,... i sento que no hi arribo.


A sobre no estic cómode a casa. No és casa meva. Tot i que no tinc incomoditats,tot són sensacions, i el fet de saber-me a casa de ma mare, em fa estar fora de la meva peixera. I que aquest estiu hagués estat tan productiva i animada de fer coses encara ho fa pitjor. I em crea inseguretat,... si noies, malgrat començo amb una idea "genial" a fer, quan la tinc mig enllestida, no la "remato", si no que la deixo damunt la taula (que per cert, ja està col·lapsada de paperassa i demés utensilis de tota mena, i de les joguines dels nens). I és que em ve la sensació o més ben dit, aquella veueta a cau d'orella que em diu: "per a qué? si em quedarà malament i faré malbé, la pega/material/etc,..."


Però jo, malgrat tot persevero en la meva mania de fer coses, i per poc que sigui continuo fent alguna coseta. Tinc a mig fer encara la mare de déu i el st josep amb el burret, però els ratolinets només em queda un per fer-ne un trio, i posar-me a avançar sal's (o aquesta és la intenció).

 Encara falta acabar de perfilar, però ja es veu com va quedant.



És força bonic,oi? Crec que hi ha moltes probabilitats que els enmarqui tots tres junts, i els pengi per Nadal vora l'arbre. Però encara no en tinc ni idea de com ho faré.

8 comentaris:

  1. Nena, t`entenc perfectament, no sé per què hi ha dies que tot es fa una muntanya molt difícil d`escalar, però n`estic segura que molt aviat penses diferent i que acabarás les coses que has començat, més tard o més d`hora, però que ja veig els ratolinets prop l`arbre de nadal segur!!!
    Molts petonets i ànims
    Petons

    ResponElimina
  2. Suposo que hi ha dies de tot; dies que tot ens va bé i dies en que tot ens va costa amunt... però nena, no et desanimis que aquí estem! I escolta, es projectes que tens a mà, són maquíssims! A mi aquests ratolinets em tenen el cos robat, són moníssims!!!

    Petonets,

    ResponElimina
  3. Hi ha dies, realment durs, molt durs. I avui em toca un d'aquestos.

    Moltes gràcies pels vostres ànims, noies!

    Petons!

    ResponElimina
  4. Silvana t'envio molts anims per seguir endavant. Hi ha dies que no ens hauriem d'alçar del llit, pero hem de lluitar i seguir endavant, aixi que animat vale? T'envio tambe molts petonets fortisims per a alçar-te una mica aquest anim...Per cert, els ratolinets m'encanten! T'estan quedan preciosos. A veure quan tinc jo una mica de temps per a fer-los per nadal tambe, encara que a este pas seran per nadal de l'any que be...

    ResponElimina
  5. Anims guapa!, t'entenc perfectament, ja que jo tambe estic a casa els meus pares i molts cops em sento un poc ocupa, pero em de donar gràcies de que ens "aguanten" em de pensar que per ells tampoc es fàcil.
    Ja veuras com vindran dies millors.
    Els ratolinets m'encanten, queden monissims.
    Una abraçada ven forta.

    ResponElimina
  6. Gràcies noies! Us ho agraeixo de tot COR!

    Els ratolinets, malgrat es fan ràpid, el fons es fa una mica llarg, en comparació als mateixos ratolins, però si voleu anar ràpid, amb una tela blava, i només fent el blau del terra, també crec que podrien quedar bé.

    ResponElimina
  7. Ai Silvana, si tens algun complexe... Estigues lligada a un llit mes de 18 hores al dia, deixa se fer la feina de casa i el resultat es un caos de pis, i jo mirant-lo Uff Uff
    Les coses milloren, t'ho dic jo :D

    ResponElimina
  8. Les coses milloren, si, sort! La veritat és que sempre hi ha un dia en que se t'acumula tot a dins, i ho has de treure, res més.

    Mireia, ànims a tu també, i una forta abraçada!

    Petons!

    ResponElimina