miércoles, 9 de noviembre de 2016

Respirar, que no és poc.

A vegades el tan simple acte de respirar, és un acte realment dur, dolorós en alguns casos, i no precisament degut a una malaltia física o a una mancança de caràcter orgánic. No. A vegades la mateixa ment et fa sentir que hi ha quelcom que t'oprimeix, de manera constant. No pots evitar-ho, ho sents, i els sentiments a vegades es deborden i t'envolten de mala manera, fent-te sentir que t'estan arrossegnat per mals camins.

Respirar. Tan sols això significa molt més del que molta gent creu. Respirar i no sentir l'ofec permanent al pit, per qualsevol cosa, petita o gran, lógica o no. Per tot. En general i en concret. Hi ha molts motius. En pots fer broma, si, molta, i riure-t'en i fer veure que no és res en realitat, però l'ofec, la falta d'aire hi és, i molt més real del que voldriem. I et sents més a la deriva que mai.

I tornar a trobar allò que et faci poder respirar, costa, costa el que sembla una eternitat, però no sempre has de pensar que estaras en aquesta derica. Algún port hi ha d'aver, i en aquesta esperança estem.

No hay comentarios:

Publicar un comentario