Compres!

Avui he passat per una tenda on fan liquidació, i m'he agafat uns quans esquemes de Mirabilia (que per cert, m'agraden força), a meitat de preu cada un!!

N'he agafat quatre, ni més ni menys!!! I és que valen la pena cadascún d'ells, oi? Ara només em falta on posar, i per a qui faig qué, jejeje.

Aques m'ha agradat especialment, la veritat.

Aquest li ha robat el cor a ma mare.

I aquest ja me l'ha demanat ma filla!

Aquest encara no té amo...

Malgrat tot, tots quatre m'agraden, si no no els hagués comprat. Quines ganes en tinc ja d'agafar l'agulla! Però encara tinc dos projectes més abans (sense comptar el que estic fent ara). a vegades penso que hauria de començar-ne més d'un alhora per donar-ne a l'abast, però llavors em sento culpable perqué no podria dedicar-li el temps, ni com hauria a cada labor!

Panellets!

Les mans de la meva mare fan meravelles!!! Mireu quins panellets més bons!

Són dels de "mà plena"!!

Ja acabats de fer feien salivera!

Sincerament, veient aquestes coses em vénen ganes d'aprendre a cuinar, llavors quan hi penso detingudament me n'adono que encara que aconseguís que s'hi assemblessin als de les fotos,... segur que no serien comestibles T_T

Manualitats

Com que no estava convençuda de com havia posat el bastidor ahir a la nit, he anat a comprar una tira de "roba", com el que porten les motxilles, i he arreglat el "tema".

Com es pot veure encara hi han restes de l'adhesiu que vaig fer servir (de manera imprudent, tot s'ha de dir) ahir a la nit, i que avui he tret.

El resultat de la manualitat ha sigut el següent:

A primera vista sembla tot correcte. Ara falta muntar-hi la tela, o més ben dit, embastar-la-hi i a veure com va la cosa!

Aficions...

Ara que tinc els nens a l'escola, i que els horaris de la nit ja estan més normalitzats (a falta del canvi d'horari d'aquestes époques que tan ens destoroten), a les nits dedico una mica de temps a una de les meves aficions: el Punt de Creu!!!

 Un coixí per la meva filla

Sobretot faig coses per regalar, per amigues de la meva filla, pel naixement d'algun nadó d'alguns amics, etc... És un temps molt agradable, perque no he de pensar en res més que en cosir i relaxar-me. tot s'ha de dir que si em treus del punt de creu, no sé més que cosir un botó!

Un medidor pel fill de la meva cosina.

Ara estic fent un coixí per a una amiga, i m'he trobat en que el bastidor (o tambor) de labors, m'era massa petit, i al ser rodó no s'adjustava gaire bé, així que he "reciclat" un bastidor rectangular que tenía. M'el vaig comprar però les barres horitzontals eren massa petites per les labors que acostumo a fer, així que vaig comprar una barra jo mateixa i m'en vaig tallar les mides que necessitava. Oli en un llum!

No ha quedat pas tan malament, oi? Ara em falta aclarir com col·locar millor la tela al bastidor, ja que hi he posar alguna cosa millor que un adhesiu a dues cares per tensar la tela, com ara hi ha; que tot i anar bé, no és ideal perqué no tensa gairebé la tela, vaja, no com jo voldria.

D'altra banda estic desitjant que arribi la fira Creativa de Barcelona, per poder trobar el  que busco, tan en organitzadors de les bobines de fils, com en bastidors, i sobretot per poder trobar resposta a algunes preguntes sobre labors que no sempre puc consultar a algú directament (al meu entorn no hi ha molta gent amb la mateixa afició, i que en sápiga tan com per resoldre-les).

En fi, ja aniré comentant aquestes coses a mesura que les vagi fent.

Adaptació a la Llar d'infants, 1er dia

 Bolquers, tovalloletes, mocadors, tot preparat!

Avui ha sigut el primer dia de "presa de contacte", o més conegut com el "dia més esperat per als pares", a la llar d'infants on el petit, de ja 17 mesos i mig, anirà cada día. Tot un món nou per explorar.

La cosa ha anat molt millor del que em pensava, la veritat. Creia que el tindria en plan "bullyng", amb els altres pobres nens, però no ha sigut així afortunadament. Ha sigut entrar i "veure el paradís", ja que a primer cop d'ull tenia tot un munt de cotxes, motos, i demés trastos per pujar-hi per a ell tot sol (hem arrivat aviat).

Bossa amb la muda, i motxilla (si de vaqueta, a que és mona?)

Estava encantat, allò era (i és) el paradís per a ell. No m'ha fet cas en cap moment, bé potser només per saber que encara hi era per allà, però en general no m'ha fet falta anar-hi al darrera, allò era el seu "terreny". Ha trigat només 5 minuts a caure esgotat al posar-lo al seu bressol. Quina migdiada més maca que està fent!

Demà toca una altra vegada anar-hi unes quantes horetes, i dilluns ja s'hi quedarà matí i tarda. Per ara les prespectives són molt bones.