dimarts, 13 de març de 2012

Una setmana plena

Doncs, aquí us deixo el meu avanç de la setmana passada, d'un dels Haeds que estic fent. Mireu vosaltres mateixes, de com estava:


Ja sabeu que la fotografia i jo no som gaire amics, i ho sento... en fi, i ara ho tinc així:



A poc a poc, i amb bona lletra, que es diu.

No he pogut fer més, volia allargar una mica la feina, però aquest diumenge, el meu padrí, el meu iaio, ens ha deixat. Realment he estat fins ben bé avui molt enfadada i molt crontrariada per tot, però en fi, tenía 90 anys, i havia viscut molt, i molt intensament (per dir-vos, que de jove es va allistar a la legió estrangera per culpa d'una dona, jejeje sort que el seu pare el va anar a treure d'allà a la setmana de ser-hi!).

Realment no puc més que recordar-lo amb un gran somriure, i fer-ne memória de totes les històries que ens deia, i ens feia viure. Per sort, a poc a poc, recupero els ànims, i m'ho estic prenent millor, però vaja, la vida és així, oi?

El padrí, aquest divendres, més eixerit que un pésol =)
L'home amb el cor més fort, i més gran que he conegut mai.

14 comentaris:

  1. El haed el portes genial!! i molts petons guapa animat força!

    ResponElimina
  2. Ostres Silavana! Sí que ho sento. Molts ànims, aquests dies són un bon tràngol peró amb el temps per sort només recordaràs els bons moments. Anima't força i un petó ben gran!

    ResponElimina
  3. Ai, Silvana, encara que siguin grans, i llei de vida i aquestes coses que es diuen, quan estimes a algú és difícil de païr sigui l'edat que sigui!!! Ànims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sílvia. La veritat és que m'ha costat força acceptar-ho. Però vaja, ja començo a estar millor. :)

      Elimina
  4. cuanto siento lo siento, te mando muchos animos


    el haed lo llevas muy bien

    ResponElimina
  5. Sil!!!! em sap molt greu ja que jo el vaig conèixer i es veia de molt lluny que era una gran persona amb un cor molt gros!

    Un peto molt fort i molts ànims i ja saps on sòc pel que necesitis!!!!

    UNA ABRAÇADA MOLT FORTA

    ResponElimina
  6. Una sorpresa te espera en mi blog. Un petonet.

    ResponElimina
  7. Quina notícia més trista, encara que ja veuràs, com ben aviat seràs capaç de recordar-lo amb un somriure, segur que a ell li agradaria!!!!

    ResponElimina