Una de Pastissets, però dels de menjar.

I és que ma filla em va enredar. Jo que sóc una negada per fer una simple truita a la francesa, em va demanar fer uns pastissets d'avellana. I com que no trobava el praliné d'avellana, vaig pensar que amb pols d'ametlla i ametlla picada, ja feia el pes, i mireu...

Uns amb sucrre glas, i els altres sense. La veritat és que diumenge ja no n'hi havia cap. Encara no e crec que haguessin sortit comestibles fins a desapareixer en un dia! jejejeje I com que ja tenia el forn calentó vaig agafar un rotlle de pasta de full i hi vaig posar avellanes trencades, i mireu quina pinta més bona!

Estic fins i tot orgullosa d'haver-ho fet!