I si no mireu i envejeu com dormen aquests angelets!!!
Fan enveja, oi? Qué dolços que són quan dormen,... i qué salats quan estan desperts!!!
jueves, 12 de agosto de 2010
lunes, 19 de julio de 2010
I ja van 16...
Cada día és una aventura esgotadora:
que si ara corro, que si ara esquivo les cantonades de les parets, o els "cantos" de les taules a l'últim instant, que si ara escalem cap a la taula de la cuina, o una estantería, mossegant la cua de la gata o amanyagant-la fins deixar-la sense péls, o desdescobrim que tirant objectes de fusta al terra (o al cap de la germana gran) fan sorolls interessants,... tot en uns intstants, de manera interrompuda (o gairebé).
I això des que va aprendre a caminar tot solet des dels 13 mesos, semse comptar que ja gatejava perfectament al mig any... i malgrat tot l'estrés, tots els ensurts, quan arribo a casa després de treballar, em ve a rebre amb una gran alegría que no pot parar de riure, i se'm tira al coll amb un "màma!" que se'm defà l'ànima.
Ser mare és tot un món.
que si ara corro, que si ara esquivo les cantonades de les parets, o els "cantos" de les taules a l'últim instant, que si ara escalem cap a la taula de la cuina, o una estantería, mossegant la cua de la gata o amanyagant-la fins deixar-la sense péls, o desdescobrim que tirant objectes de fusta al terra (o al cap de la germana gran) fan sorolls interessants,... tot en uns intstants, de manera interrompuda (o gairebé).
I això des que va aprendre a caminar tot solet des dels 13 mesos, semse comptar que ja gatejava perfectament al mig any... i malgrat tot l'estrés, tots els ensurts, quan arribo a casa després de treballar, em ve a rebre amb una gran alegría que no pot parar de riure, i se'm tira al coll amb un "màma!" que se'm defà l'ànima.
Ser mare és tot un món.
miércoles, 26 de mayo de 2010
Quan no volen anar a escola.
Avui la meva nena, no volia anar a la seva classe de natació amb l'escola. Que no, que no, i que no hi volia anar. Al final recordant una de les "frases de niños", d'aquell programa l'Hormiguero, en que un nen preguntava a la seva mare si a l'escola hi estava apuntat amb boli o en llàpis, per esborrar-se'n, i es clar si estava en boli no podia deixar d'anar a escola, li he dit a la meva filla que:
I sabeu qué? Ha funcionat!!! S'ha queixat de que no li hagués preguntat abans si l'havia d'apuntar amb boli o no a les classes de natació, aixó si, però es clar, el boli no es pot rebatre: és permanent!!
"No hi pots deixar d'anar, que hi estas apuntada amb boli"
I sabeu qué? Ha funcionat!!! S'ha queixat de que no li hagués preguntat abans si l'havia d'apuntar amb boli o no a les classes de natació, aixó si, però es clar, el boli no es pot rebatre: és permanent!!
lunes, 19 de abril de 2010
viernes, 9 de abril de 2010
Ens Fem Grans
"Màma, ja no sóc amiga de XXXX... és que hem canviat, i no sé quan ha passat."
5 anys, i ja parla com una iaia! XD
Suscribirse a:
Entradas (Atom)













