Aficions...

Ara que tinc els nens a l'escola, i que els horaris de la nit ja estan més normalitzats (a falta del canvi d'horari d'aquestes époques que tan ens destoroten), a les nits dedico una mica de temps a una de les meves aficions: el Punt de Creu!!!

 Un coixí per la meva filla

Sobretot faig coses per regalar, per amigues de la meva filla, pel naixement d'algun nadó d'alguns amics, etc... És un temps molt agradable, perque no he de pensar en res més que en cosir i relaxar-me. tot s'ha de dir que si em treus del punt de creu, no sé més que cosir un botó!

Un medidor pel fill de la meva cosina.

Ara estic fent un coixí per a una amiga, i m'he trobat en que el bastidor (o tambor) de labors, m'era massa petit, i al ser rodó no s'adjustava gaire bé, així que he "reciclat" un bastidor rectangular que tenía. M'el vaig comprar però les barres horitzontals eren massa petites per les labors que acostumo a fer, així que vaig comprar una barra jo mateixa i m'en vaig tallar les mides que necessitava. Oli en un llum!

No ha quedat pas tan malament, oi? Ara em falta aclarir com col·locar millor la tela al bastidor, ja que hi he posar alguna cosa millor que un adhesiu a dues cares per tensar la tela, com ara hi ha; que tot i anar bé, no és ideal perqué no tensa gairebé la tela, vaja, no com jo voldria.

D'altra banda estic desitjant que arribi la fira Creativa de Barcelona, per poder trobar el  que busco, tan en organitzadors de les bobines de fils, com en bastidors, i sobretot per poder trobar resposta a algunes preguntes sobre labors que no sempre puc consultar a algú directament (al meu entorn no hi ha molta gent amb la mateixa afició, i que en sápiga tan com per resoldre-les).

En fi, ja aniré comentant aquestes coses a mesura que les vagi fent.

Adaptació a la Llar d'infants, 1er dia

 Bolquers, tovalloletes, mocadors, tot preparat!

Avui ha sigut el primer dia de "presa de contacte", o més conegut com el "dia més esperat per als pares", a la llar d'infants on el petit, de ja 17 mesos i mig, anirà cada día. Tot un món nou per explorar.

La cosa ha anat molt millor del que em pensava, la veritat. Creia que el tindria en plan "bullyng", amb els altres pobres nens, però no ha sigut així afortunadament. Ha sigut entrar i "veure el paradís", ja que a primer cop d'ull tenia tot un munt de cotxes, motos, i demés trastos per pujar-hi per a ell tot sol (hem arrivat aviat).

Bossa amb la muda, i motxilla (si de vaqueta, a que és mona?)

Estava encantat, allò era (i és) el paradís per a ell. No m'ha fet cas en cap moment, bé potser només per saber que encara hi era per allà, però en general no m'ha fet falta anar-hi al darrera, allò era el seu "terreny". Ha trigat només 5 minuts a caure esgotat al posar-lo al seu bressol. Quina migdiada més maca que està fent!

Demà toca una altra vegada anar-hi unes quantes horetes, i dilluns ja s'hi quedarà matí i tarda. Per ara les prespectives són molt bones.

Els nens dormen en qualsevol lloc

I si no mireu i envejeu com dormen aquests angelets!!!

Fan enveja, oi? Qué dolços que són quan dormen,... i qué salats quan estan desperts!!!

I ja van 16...

Cada día és una aventura esgotadora:

que si ara corro, que si ara esquivo les cantonades de les parets, o els "cantos" de les taules a l'últim instant, que si ara escalem cap a la taula de la cuina, o una estantería, mossegant la cua de la gata o amanyagant-la fins deixar-la sense péls, o desdescobrim que tirant objectes de fusta al terra (o al cap de la germana gran) fan sorolls interessants,... tot en uns intstants, de manera interrompuda (o gairebé).

I això des que va aprendre a caminar tot solet des dels 13 mesos, semse comptar que ja gatejava perfectament al mig any... i malgrat tot l'estrés, tots els ensurts, quan arribo a casa després de treballar, em ve a rebre amb una gran alegría que no pot parar de riure, i se'm tira al coll amb un "màma!" que se'm defà l'ànima.

Ser mare és tot un món.

Quan no volen anar a escola.

Avui la meva nena, no volia anar a la seva classe de natació amb l'escola. Que no, que no, i que no hi volia anar. Al final recordant una de les "frases de niños", d'aquell programa l'Hormiguero, en que un nen preguntava a la seva mare si a l'escola hi estava apuntat amb boli o en llàpis, per esborrar-se'n, i es clar si estava en boli no podia deixar d'anar a escola, li he dit a la meva filla que:

 "No hi pots deixar d'anar, que hi estas apuntada amb boli"

I sabeu qué? Ha funcionat!!! S'ha queixat de que no li hagués preguntat abans si l'havia d'apuntar amb boli o no a les classes de natació, aixó si, però es clar, el boli no es pot rebatre: és permanent!!