Ketxup.

Ahir mentre miravem la tele a l'hora de sopar, vam veure unes imatges d'una peli una mica violenta. I es clar, al no poder evitar que la meva nena de 5 anys les veies, li vaig dir:

Jo: -Ja saps que això és mentida, veritat? És una pel·lícula.
Filla: -Síiiii, ja ho séeee que no es veritat i que tenen ketxup.

I és que relaciona la sang vista a la televisió amb el ketxup XD Quines coses... ¬¬

Gastar no és Omplir.

-Màma màma màma màma màma màma màma màma màma màma màma... (fins l'infinit)

-Amor, para ja que em gastaràs el nom!

-Que noooo màma, no te'l gasto, te l'omplo!

Més clar impossible, oi?

3 dies malament i la resta bé.

Així em deia fa poc la meva filla de ja 5 anys que es portaría. Doncs, precisament en aquell moment estava en el "tercer dia" de portar-se malament, però que ja havia acabat. Que "no passa res", que uns dies tocava d'una manera o d'una altra. Tan senzill i tan fácil.

A vegades penso com és que perdem tan depresa aquesta "agilitat mental" per poder amotllar la realitat (la crua realitat) a una senzillesa tan aclaparadora. Per qué ho compliquem tant?

Propósit d'aquest any: He d'aprendre a pensar com la meva filla de 5 anys!

La Paciéncia dels Animals

I es que el meu nen, ha descobert que hi ha coses peludes i tovetes que caminen per casa: els gats! I el més gran dels dos que tenim, el Paf, és un sant. I si no mireu com el petit agafa la cua del pobre animaló, i aquest ni si inmuta. Bé, si que ho fa, però per mossegar-nos a nosaltres si intentem posar-nos al mig! XD

 

 

De debó, aquest animal és un Sant!!! I és ja grandet, per qué uns 15-16 anys no els hi treu ningú ;)

Els Pastorets

Ahir, dia de St. Esteve, vam anar a veure els pastorets que fan el grup de teatre del poble (dic poble, perque realment no entenc que li diguin ciutat, al ser tan petita, coses meves).

L'any passat van ser realment divertits, i la meva filla gran realment els esperava. O més ben dit, esperava l'àngel. Un àngel distret, que anava recitant el seu paper amb "xuletes" sota la faldilleta angelical. Oblidant-se de per on havia de sortit d'escena i de l'escena. Un àngel realment poc "professional" però molt servicial. Realment tot un cas, que va calar a molt nens, entre ells la meva nena de ja 5 anys.

Aquest any, l'escenari, la posada en escena, els diàlegs, tot eren molt millors. Ben cert, que el canvi era a millor,... i va arribar la prova de foc: l'entrada de l'àngel St. Miquel. A pas del ball de l'àliga de la ciutat, feia la seva entrada, acompanyat de tres angelets, deia el seu discurs, amb més o menys gràcia, i res més.

Tot un any esperant els pastorets, per tornar a riure i disfrutar d'aquell St. Miquel que només li faltava dir "Oh, Betty", amb to planyider com en "n'hi ha que neixen estrellats", i res. Uns pastorets millors, però la part cómica i més esperada per molts, abolida...

Al sortir del teatre, el silenci es va fer en la meva filla, i a l'arribar a casa, ja no va popder més, i sortint del cotxe va esclatar a plorar, descepcionada. Ella VOLIA el seu àngel pataner i maldestre. Volia riure amb ell, i disfrutar amb les seves ficades de pota mentre llegia "d'estranquis" les seves línies.

Poques vegades es tan senzill fer feliç a una nena, com fer-la plorar desconsoladament.

P.D. La imatge no és de la represnetació d'ahir. Que consti.