lunes, 19 de julio de 2010

I ja van 16...

Cada día és una aventura esgotadora:

que si ara corro, que si ara esquivo les cantonades de les parets, o els "cantos" de les taules a l'últim instant, que si ara escalem cap a la taula de la cuina, o una estantería, mossegant la cua de la gata o amanyagant-la fins deixar-la sense péls, o desdescobrim que tirant objectes de fusta al terra (o al cap de la germana gran) fan sorolls interessants,... tot en uns intstants, de manera interrompuda (o gairebé).

I això des que va aprendre a caminar tot solet des dels 13 mesos, semse comptar que ja gatejava perfectament al mig any... i malgrat tot l'estrés, tots els ensurts, quan arribo a casa després de treballar, em ve a rebre amb una gran alegría que no pot parar de riure, i se'm tira al coll amb un "màma!" que se'm defà l'ànima.



Ser mare és tot un món.

miércoles, 26 de mayo de 2010

Quan no volen anar a escola.

Avui la meva nena, no volia anar a la seva classe de natació amb l'escola. Que no, que no, i que no hi volia anar. Al final recordant una de les "frases de niños", d'aquell programa l'Hormiguero, en que un nen preguntava a la seva mare si a l'escola hi estava apuntat amb boli o en llàpis, per esborrar-se'n, i es clar si estava en boli no podia deixar d'anar a escola, li he dit a la meva filla que:


 "No hi pots deixar d'anar, que hi estas apuntada amb boli"

I sabeu qué? Ha funcionat!!! S'ha queixat de que no li hagués preguntat abans si l'havia d'apuntar amb boli o no a les classes de natació, aixó si, però es clar, el boli no es pot rebatre: és permanent!!


viernes, 9 de abril de 2010

Ens Fem Grans

"Màma, ja no sóc amiga de XXXX... és que hem canviat, i no sé quan ha passat."



5 anys, i ja parla com una iaia! XD

miércoles, 31 de marzo de 2010

Ja Camina!

Amb 12 mesos i dues setmanes, el nen ja em camina solet. Tot i que encara són distàncies curtes (del menjador a la cuina), la cosa ja rutlla sola. Sense por i fent cara de "mira qué sé fer", li encanta poder ser independent i anar d'un cantó a l'altre, tot i que el gatejar li pot més, bàsicament perqué va més ràpid. Personalment no havia vist mai a un nen "derrapar" mentre gatejava!

^_^ I el temps vola, i ni te n'adones!