Cada día és una aventura esgotadora:
que si ara corro, que si ara esquivo les cantonades de les parets, o els "cantos" de les taules a l'últim instant, que si ara escalem cap a la taula de la cuina, o una estantería, mossegant la cua de la gata o amanyagant-la fins deixar-la sense péls, o desdescobrim que tirant objectes de fusta al terra (o al cap de la germana gran) fan sorolls interessants,... tot en uns intstants, de manera interrompuda (o gairebé).
I això des que va aprendre a caminar tot solet des dels 13 mesos, semse comptar que ja gatejava perfectament al mig any... i malgrat tot l'estrés, tots els ensurts, quan arribo a casa després de treballar, em ve a rebre amb una gran alegría que no pot parar de riure, i se'm tira al coll amb un "màma!" que se'm defà l'ànima.
Ser mare és tot un món.
lunes, 19 de julio de 2010
miércoles, 26 de mayo de 2010
Quan no volen anar a escola.
Avui la meva nena, no volia anar a la seva classe de natació amb l'escola. Que no, que no, i que no hi volia anar. Al final recordant una de les "frases de niños", d'aquell programa l'Hormiguero, en que un nen preguntava a la seva mare si a l'escola hi estava apuntat amb boli o en llàpis, per esborrar-se'n, i es clar si estava en boli no podia deixar d'anar a escola, li he dit a la meva filla que:
I sabeu qué? Ha funcionat!!! S'ha queixat de que no li hagués preguntat abans si l'havia d'apuntar amb boli o no a les classes de natació, aixó si, però es clar, el boli no es pot rebatre: és permanent!!
"No hi pots deixar d'anar, que hi estas apuntada amb boli"
I sabeu qué? Ha funcionat!!! S'ha queixat de que no li hagués preguntat abans si l'havia d'apuntar amb boli o no a les classes de natació, aixó si, però es clar, el boli no es pot rebatre: és permanent!!
lunes, 19 de abril de 2010
viernes, 9 de abril de 2010
Ens Fem Grans
"Màma, ja no sóc amiga de XXXX... és que hem canviat, i no sé quan ha passat."
5 anys, i ja parla com una iaia! XD
miércoles, 31 de marzo de 2010
Ja Camina!
Amb 12 mesos i dues setmanes, el nen ja em camina solet. Tot i que encara són distàncies curtes (del menjador a la cuina), la cosa ja rutlla sola. Sense por i fent cara de "mira qué sé fer", li encanta poder ser independent i anar d'un cantó a l'altre, tot i que el gatejar li pot més, bàsicament perqué va més ràpid. Personalment no havia vist mai a un nen "derrapar" mentre gatejava!
^_^ I el temps vola, i ni te n'adones!
^_^ I el temps vola, i ni te n'adones!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


