Adaptació a la Llar d'infants, 1er dia

 Bolquers, tovalloletes, mocadors, tot preparat!

Avui ha sigut el primer dia de "presa de contacte", o més conegut com el "dia més esperat per als pares", a la llar d'infants on el petit, de ja 17 mesos i mig, anirà cada día. Tot un món nou per explorar.

La cosa ha anat molt millor del que em pensava, la veritat. Creia que el tindria en plan "bullyng", amb els altres pobres nens, però no ha sigut així afortunadament. Ha sigut entrar i "veure el paradís", ja que a primer cop d'ull tenia tot un munt de cotxes, motos, i demés trastos per pujar-hi per a ell tot sol (hem arrivat aviat).

Bossa amb la muda, i motxilla (si de vaqueta, a que és mona?)

Estava encantat, allò era (i és) el paradís per a ell. No m'ha fet cas en cap moment, bé potser només per saber que encara hi era per allà, però en general no m'ha fet falta anar-hi al darrera, allò era el seu "terreny". Ha trigat només 5 minuts a caure esgotat al posar-lo al seu bressol. Quina migdiada més maca que està fent!

Demà toca una altra vegada anar-hi unes quantes horetes, i dilluns ja s'hi quedarà matí i tarda. Per ara les prespectives són molt bones.

Els nens dormen en qualsevol lloc

I si no mireu i envejeu com dormen aquests angelets!!!

Fan enveja, oi? Qué dolços que són quan dormen,... i qué salats quan estan desperts!!!

I ja van 16...

Cada día és una aventura esgotadora:

que si ara corro, que si ara esquivo les cantonades de les parets, o els "cantos" de les taules a l'últim instant, que si ara escalem cap a la taula de la cuina, o una estantería, mossegant la cua de la gata o amanyagant-la fins deixar-la sense péls, o desdescobrim que tirant objectes de fusta al terra (o al cap de la germana gran) fan sorolls interessants,... tot en uns intstants, de manera interrompuda (o gairebé).

I això des que va aprendre a caminar tot solet des dels 13 mesos, semse comptar que ja gatejava perfectament al mig any... i malgrat tot l'estrés, tots els ensurts, quan arribo a casa després de treballar, em ve a rebre amb una gran alegría que no pot parar de riure, i se'm tira al coll amb un "màma!" que se'm defà l'ànima.

Ser mare és tot un món.

Quan no volen anar a escola.

Avui la meva nena, no volia anar a la seva classe de natació amb l'escola. Que no, que no, i que no hi volia anar. Al final recordant una de les "frases de niños", d'aquell programa l'Hormiguero, en que un nen preguntava a la seva mare si a l'escola hi estava apuntat amb boli o en llàpis, per esborrar-se'n, i es clar si estava en boli no podia deixar d'anar a escola, li he dit a la meva filla que:

 "No hi pots deixar d'anar, que hi estas apuntada amb boli"

I sabeu qué? Ha funcionat!!! S'ha queixat de que no li hagués preguntat abans si l'havia d'apuntar amb boli o no a les classes de natació, aixó si, però es clar, el boli no es pot rebatre: és permanent!!

La Frase del dia

"Mira, les persones diferents són diferents, eh?"