3 anys que no hi ets.
Tres anys que hem hagut d'adaptar les nostres vides a una nova realitat.
Et trobo a faltar, tot i que aquella sensació de que "aviat apareixeràs per la porta" s'està esvaïnt a poc a poc.
No puc negar que encara estic enfadada amb tu: Vas marxar, i no havia de ser així. Es podría haver evitat,... o no, però ara ja està.
3 anys, ja, i tres anys de mil coses que no hem pogut compartir amb tu.
Et continuo estimant, et continuo trobant a faltar, i et continuo fent morros perqué no hi ets, pare.
Em sap molt greu, maca.
ResponderEliminarPerdonal que desde on es ja no pot fer res i si encara el culpes, no el deixes descansar en pau.
Un cop perdonat ja veuras com et sentiras millor.
Ningu es perfecte i tots tenim dret a equivocar-nos.
Perdona si em fico on no em demanen.
Molts petons i una abraçada ben forta i de tot cor.
Tranquil·la Maria Jesús, fa temps que no el culpo, però estic enfadada, no com al principi, però ho estic , perqué no hi és, perqué va anar tard al metge quan tots ja feia molt que li déiem, perqué els metges no atinaven i el van marejar encara més temps del que tocava.
ResponderEliminarI sé que descansa en pau, i que ara esta tranquil. Però tot i així no hauria d'haver estat així.
Un petó molt dolç i una gran abraçada! Comprenc els teus sentiments.
ResponderEliminarGràcies! xx
ResponderEliminar