dijous, 9 de juny de 2011

Ja en fan 3...

3 anys que no hi ets. 

Tres anys que hem hagut d'adaptar les nostres vides a una nova realitat.

Et trobo a faltar, tot i que aquella sensació de que "aviat apareixeràs per la porta" s'està esvaïnt a poc a poc. 

No puc negar que encara estic enfadada amb tu: Vas marxar, i no havia de ser així. Es podría haver evitat,... o no, però ara ja està. 

3 anys, ja, i tres anys de mil coses que no hem pogut compartir amb tu. 

Et continuo estimant, et continuo trobant a faltar, i et continuo fent morros perqué no hi ets, pare.

4 comentaris:

  1. Em sap molt greu, maca.
    Perdonal que desde on es ja no pot fer res i si encara el culpes, no el deixes descansar en pau.
    Un cop perdonat ja veuras com et sentiras millor.
    Ningu es perfecte i tots tenim dret a equivocar-nos.
    Perdona si em fico on no em demanen.
    Molts petons i una abraçada ben forta i de tot cor.

    ResponElimina
  2. Tranquil·la Maria Jesús, fa temps que no el culpo, però estic enfadada, no com al principi, però ho estic , perqué no hi és, perqué va anar tard al metge quan tots ja feia molt que li déiem, perqué els metges no atinaven i el van marejar encara més temps del que tocava.

    I sé que descansa en pau, i que ara esta tranquil. Però tot i així no hauria d'haver estat així.

    ResponElimina
  3. Un petó molt dolç i una gran abraçada! Comprenc els teus sentiments.

    ResponElimina