El meu petit repte

Aquí presento el meu petit repte personal. Servidora no és gens bona en cosir res que no sigui un botó, i tot i així aquestos cauen inevitablement tard o d'hora XD. I com que ja n'estic farta estic fent el meu petit desafiament: un guarda-agulles. Si, sóc del tot irracional i vaig a per cosa difícil, però se m'ha entaforat entre cella i cella, i mira, m'hi he posat.

I per ara ja tinc la "portada" d'aquest guarda-agulles:

I aqui us ensenyo l'esquema que he seguit, que forma part d'un abecedari dedicat a l'agulla i al punt de creu:

Tot i que no sóc gens amant del color rosa, he de confessar que la lletra un cop perfilada en negre queda molt bonica, tot i que al fer-la me n'estava pendint d'hacer-la escollit. Aviat aniré posant els petits avanços que vagi fent, sobretot en la costura, si és que es pot ensenyar, es clar.

2on Mussolet

Ben maco queda, oi? La llàstima és que no l'he pogut perfilar perqué no sé on he posat el fil en que ho vaig fer al primer! Suposo que hauré de passar per la botiga, o buscar-me la vida, sigui com sigui ho faré la pròxima setmana abans de començar el tercer mussolets.

Com es pot veure he requadrat cada mussolet amb el color que més destaca en l'arbre. Esperò que el total dels mussolets la cosa quedi bé.

Aquí una primera ullada als dos juntets.Per ara no em desagrada el resultat.

6é Objectiu Ackworth School

A poc a poc i bona lletra, que es diu. I sense gaires esforços, ni mals de canell, sembla que vaig fent la feina!

Bastidors

Doncs, feia temps que volia ensenyar els meus bastidors, perqué en tinc més d'un i des que en faig servir les labors les gaudeixo més, ja que no faig tan d'esforç per posar bé la tela en cada moment.

Aqueí estan els rectangulars, dos de fusta on la tela no va cosida al bastidor, i hi va enrotllada, cosa que facilita que no es faci malbé, i un altre de plàstic que és força més cómode pel fet que pots canviar de labor cada dos per tres sense dificultat.

Com podeu veure un dels de fusta està col·locat a un peu, i carai, que bé que va! Encara és més cómode que treballar amb un de rodó amb peu! Jo el recomano, perqué a més es pot girar cap amunt la labor i treballar el darrera.

I aquí tinc els meus dos bastidors rodons de peu, un d'ells és heréncia de la meva padrina. L'usava per aprendre a brodar a l'escola, i realment té anyets, el pobret.

Macos, oi? N'estic força orgullosa del que tinc, tot i que els rodons els he deixat molt de banda des que tinc els rectangulars, que els trobo molt més cómodes.

Stilton, Geronimo Stilton

Aquest ratolí cap de la redaccio de l'Eco dels Roedors, és un geni! I no ho dic perqué m'hagi llegit cap dels seus llibres. I ara! Us explico de qué ve la història.

Resulta que per finals de desembre la meva nena gran fa anys, i es clar, no té el mateix sentit celebrar l'aniversari amb els pares, tiets i padrins, que amb els companys d'escola. Així, que com sempre a la setmana de tornar a classe, ella convida als amics a casa. I vet-ho aquí, que un d'ells li va regalar un exemplar del seu llibre preferit: "no volies Vacances, Stilton?".

Al començament, embriagada de regals, festa i amics, no li va fer gaire gràcia el llibre. Vaja, ni fu ni fa. Però aquest any, l'any de "primer de primària", a escola, cada setmana han de llegir un llibre dels de vaixell de vapor de color blanc. Res complicat, però que els ajuda a agafar el ritme de la paraula escrita. Doncs, bé, com tots nosaltres sabem, no és el mateix llegir una cosa imposada que una cosa per gust, i va començar a intercal·lar la lectura d'escola amb aquell llibre tan estrany del ratolí Stilton.

I cada vegada en llegia més, i més, fins al punt que ho feia al cotxe, esperant que obrissin les portes de l'escola, en qualsevol descans de qualsevol cosa, etc... Fins, al punt de dir-nos: quan acabi aquest llibre en voldré un altre, però més llarg perqué no s'acabi tan depressa, eh!


I avui tota contenta, ha acabat el llibre, i ha anat tooooota il·lusionada a la llibreria a pel llibre gros d'en Geronimo Stilton. L'ha volgut agafar en castellà ella mateixa! I el següent diu que serà en català per anar aprenent.

Estic contenta, orgullosa, i moltes coses més. I les que sou mares ho sabreu entendre, doncs quan veieu com es fan grans, i com es van il·lusionant per coses que molts diuen dificil, es molt grat de veure. I mira que encara hi ha, digue'm-ne ignorants, que diuen que això no són llibres, doncs hi ha massa dibuix, massa lletra gran i rara etc etc, és que no han agafat mai un llibre, ni han gaudit de llegir fantasia. O com a mínim, ho han oblidat molt depressa.

Estic segura que el Geronimo Stilton és el que va ser fa uns deu anys, el Harry Potter per a molts nens i nenes.

Com a mare recomano, no forçar, perque les coses no surten com volen si es fan d'aquesta manera, però si regalar o ajudar a escollir agafar un llibre d'aquest ratolí.